dijous, 29 de març del 2018

Desacords i retrets


Les relacions socials són difícils, especialment quan hi ha convivència, i els retrets de tant en tant, en qualsevol àmbit ja sigui la relació de parella, la convivència laboral o entre veïns s’ha convertit en quelcom comú i normalitzat en la societat polaritzada en la que avui vivim a Catalunya. Especialistes en comunicació diuen que el retret és bo, sempre i quan s’estigui disposat a escoltar i a dialogar amb qui rep la reprovació, per intentar que no torni a passar el que motiva el nostre desacord. 

El problema es que normalment la majoria de persones, quan rebem un retret i ens sentim atacats, solem tenir una reacció que sol ser de defensa, i majoritàriament ens trobem en situacions a on la crítica no encoratja el canvi, ans el contrari, el que fa es formar llacunes cada vegada més profundes en les relacions i la convivència per les que van desapareixent paulatinament els espais de comunicació efectiva, de debat,  i de diàleg. El gran problema avui es que no ens comuniquem, viatgem contínuament del desacord al retret, i quan la comunicació no flueix la frustració pren el comandament, i les crítiques i retrets recurrents produeixen danys que després costen de reparar.

Un retret és un retret, tant és el to en el que l’emboliquem. Per tant, el canvi útil no és fer més dolços els retrets, si no substituir-los per diàleg en base a objectius ben formulats. L’impacte d’aquesta diferència rau en una veritat universal: no podem canviar el passat, només podem intervenir sobre el que fem a partir d’ara. Els retrets generen reaccions tan improductives per què es refereixen a quelcom immodificable i, per tant, limiten molt la capacitat de resposta de l’altre. Bàsicament són dues: amagar les orelles o entrar en el contraatac. La experiència actual per la que fa setmanes que passem els catalans demostra que tenim certa preferència a la opció bel·ligerant, per això els retrets són l’origen de tantes discussions entre familiars, amics o companys de feina; això afegit a la facilitat de les xarxes per obviar la obligatorietat de mirar a la cara a aquell a qui llencem la reprovació.

Hi ha un proverbi anglès que diu: “When you point a finger at someone, there are three more pointing back to you”,  quan apuntes amb un dit, recorda que els altres tres dits et senyalen a tu. I es que tots plegats hem de fer l’esforç de pensar quina part de la solució volem i podem aportar, si es que no volem ser part del problema. Seria convenient canviar el retret per el diàleg sincer i per acords de convivència, ja que l’absència d’elogis i l’excés de retrets continus ens acaben afectant de forma personal, ens desgasten i posen en crisis qualsevol tipus de relació.


Maurici Jiménez

dimecres, 28 de març del 2018

Treballem per la transparència

Aquest 2018, per tercer any consecutiu, fem públiques en un document que arribarà a tots els domicilis els propers dies, la execució d'inversions i adjudicacions realitzades de l'any anterior, i expliquem les partides pressupostaries de serveis als ciutadans, acció política i obres d'urbanització de l'exercici actual. Un document que també busca informar del ajuts, bonificacions fiscals i tributs municipals per l'any 2018 i que ve acompanyat d'un calendari del contribuent imantat.

Tal i com explica el díptic, el volum total d'inversions executades durant l'any 2017 ha estat de 3.163.909,47€, i el d'inversions adjudicades en tràmit d'execució ha estat de 5.812.761,60€. Unes inversions que han estat finançades en un 56% mitjançant aportacions municipals, en un 18% mitjançant quotes d'urbanització, un 14% amb prèstec, un 6% a través de la venta de patrimoni,un 3% via subvencions, i un 2% mitjançant el cànon de millora del rebut de l'aigua.

Entre les inversions realitzades es troba l'adequació de l'Antic Casino i el Museu de la Nina de Castell d'Aro, el nou espai viver d'empreses coworking de Platja d'Aro, les obres d'urbanització de Mont d'Aro, la campanya de repàs asfàltic, les millores en l'enllumenat públic i sistemes de bombeig o pluvials, la inversió en parcs infantils, el canvi d'ubicació provisional de la Llar d'Infants de Castell d'Aro, les millores en la xarxa de càmeres de videovigilància, o la restauració dels vagons del trenet del Parc de la Estació de Castell d'Aro.

Un document que ens fa més transparents, amb el que volem apropar la gestió municipal als veïns de Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró, i que forma part d'un conjunt de mesures que han de permetre que el nostre Ajuntament es vagi apropant cada dia més a tots els ciutadans.



dimarts, 13 de març del 2018

El Pla de Comerç 2018-2022

Al passat ple ordinari del mes de febrer varem aprovar el Pla de Comerç 2018-2022 per Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró; un document que ha de servir-nos a l’administració i als privats com a full de ruta, amb 48 accions que descriuen la definició i la implementació de millores a fer per el model comercial i per la imatge dels diferents comerços en el nostre municipi.

Aquest és un document que parteix d’una diagnosi sòlida, amb enquestes fetes a explotadors i propietaris (amb un 51% de participació) a l’estiu-tardor de 2016, amb més de 400 enquestes a usuaris de les zones comercials a la primavera-estiu del 2017, que es va enllestir amb els informes tècnics i més de 15 taules de treball amb entitats de comerciants i empresarials de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró a la tardor de 2017, i va ser aprovat en Consell Local de Desenvolupament Econòmic a principis d’aquest 2018. Un treball llarg, però que ha servit  per treballar en base al consens del diferents sectors, intentant sumar esforços per aportar una mirada col·lectiva als legítims interessos personals de tots els implicats en aquest pla.

El Pla presenta una estructura propositiva basada en tres eixos de treball: l’espai comercial urbà, la cooperació entre l’àmbit públic i el privat, i les millores a la competitivitat. Un espai comercial que ha d’ajudar a millorar la oferta i serveis comercials, amb una sèrie d’accions que han de promoure amabilitzar i ordenar l’espai comercial. Una cooperació que ha d’impulsar un model de consens en les accions comercials, amb sinèrgies entre comerç, turisme, cultura i esports. I per últim accions a la millora de la competitivitat, amb mesures de promoció comercial, innovació i foment digital.

Ens trobem doncs amb un Pla Comercial que ha de servir per enfortir i fer créixer el nostre municipi com a referent comercial, amb un diàleg continuat entre Ajuntament, explotadors i propietaris; i amb un compromís de totes les parts per què es treballi per un termini d’execució de quatre anys. En definitiva, un document de tots per millorar Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. 

diumenge, 11 de març del 2018

Pressupostos 2018: Promoció Econòmica, Empresa i Ocupació


El pressupost d'Aro Impulsa, l'Àrea de Promoció Econòmica, Empresa i ocupació per l'any 2018 és de 393.950 €, incrementant-se en un 3,14% respecte el 2017,i amb un creixement acumulat des de l’inici de legislatura que ha multiplicat per 4 els pressupostos de l’àrea de l’any 2015.

Uns pressupostos que aquest any incorpora per una banda el mantenir accions i serveis que funcionen, com son el Xics Gastronòmic 2018 (mitjana de participants de una 30 de restaurants, escoles, institut i ben valorat pels usuaris de les activitats programades), el Magic Night (event amb espectacles relacionats amb el món de la màgia en l’entorn de la restauració i el comerç), o la Campanya de Nadal (amb el concurs que arribarà a la tercera edició); el Manteniment de la plataforma EIXOS amb una revisió del Cens Comercial per tenir el PlatjaIn (www.platjain.com) actualitzat, o el manteniment del servei  i assessorament laboral amb el Club de la Feina; millorem la dotació a  la formació ocupacional, i  mantenim el volum de  la formació de millora empresarial. Un servei per el que s’han gestionat prop de 130 llocs de treball i s’ha donat formació a més de 200 persones durant l'any 2017. Per últim, mantenim també les subvencions al foment de la ocupació, als Plans d’Ocupació del Consell Comarcal, i al Pla d’Ocupació Municipal PDA Professionals, plans que en dos anys han ajudat a que 46 veïns de Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró es reincorporessin a l’entorn laboral.
-          
Aquest pressupost del 2018 alhora buscar dotar de noves propostes o millores en algunes de les aplicacions pressupostàries, com son les noves propostes de dinamització relacionada amb el comerç , amb un event comercial dedicat a la moda, o accions que recolzem des de l’Àrea com el Rock&Wine (tastet de vins i música), el Cuina&Golf (restauració i esport) o el Prèt a Golf (restauració i golf). Aquest anys a més hem proposat de treballar de forma diferent amb les associacions empresarials i de comerciants, minimitzant les subvencions directes i treballant de forma participada a través del Consell Local de Desenvolupament Econòmic, definint conjuntament noves accions comercials i de dinamització per el 2018, així com la seva publicitat i comunicació. També ampliem el servei d’assessorament amb assessorament especialitzat dins l’entorn de negoci per millorar l’aparadorisme, la política de preus, la imatge o la distribució de la venta; i ampliem a dos mesos el Casal Tecnològic Juliol i Agost, que va tenir una bona rebuda a l'any 2017 per part dels joves usuaris i les seves famílies. Per un altre costat estem treballant per poder tenir aviat l'Espai de CoWorking i per la seva dinamització, estructurat per a una desena d’espais de treball, sales de reunions i espais de formació,  que ajudarà a aglutinar les accions de l’Àrea i que ens permetrà motivar, atraure i fer seguiment de l’emprenedor local.

El 2018 serà l’any on podrem veure nèixer el primer Pla de Comerç de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. Un Pla de Comerç en el que propietaris, llogaters, tècnics i també polítics hem treballat per saber què som i què volem ser, i que permetrà que s’adquireixin compromisos  a fer efectius en els propers anys. Millores en els espais comercials, en la oferta, en la ordenació o mobiliari urbà, en la definició d’un model de consens, que busqui sinèrgies entre els tres nuclis del nostre municipi i que posi en valor la competitivitat i expertesa dels nostres establiments comercials. Aspectes que ja es poden veure en els pressupostos actuals, com la formació empresarial, la millora dels espais comercial, el nou espai de treball compartit (coworking), o tot el treball fet de la mà d’entitats i comerciant en el context del Consell Local de Desenvolupament Econòmic.

Un conjunt de pressupostos i accions amb els que busquem treballar per millorar el nostre entorn comercial, empresarial i laboral, i que pensem que donen solucions per a millorar les prospectives econòmiques, empresarials i d’ocupació dels nostres veïns i veïnes.