dilluns, 14 de maig del 2018

748 visites d'acollida i seguiment al Club de la feina de Castell-Platja d'Aro i S'Agaró el 2017


Una de les eines centrals per a la gestió de la ocupació al nostre municipi és el Club de la feina, que de la mà d'ARO Impulsa (l'Àrea de Promoció Econòmica, Empresa i Ocupació) ha atès 748 visites, el 20% d'aquestes persones inscrites treballen o han treballat en algun moment de la seva sol•licitud, aquesta dada intueix una tendència de millora en l'índex d'ocupació efectiva. El servei s'ha replantejat el seu funcionament i ha apostat per la implementació de la intermediació i prospecció d'empreses, oferint un servei integral i proper, tant per les persones, com per les empreses.

El nou enfocament del Club de la feina, connecta l'oferta i la demanda d'ocupació a Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró, per tal d'afavorir la inserció i que aquesta sigui més eficaç. S'aposta un any més per la formació contínua, ajudant a potenciar les habilitats, tant personals com professionals i dotant d'estratègies a les persones que cerquen feina. Alhora també es dóna suport a les empreses, perquè trobin el perfil més adient a les seves necessitats.
Aquest any es compta amb la col·laboració de la fundació Acollida i Esperança, el servei compta amb un punt incorpora de la Caixa, i una tècnica que assumeix funcions de prospecció d'empreses. A més, s'ha incrementat en 3 hores l'atenció directa a les persones, i s'ha implementat una nova eina d'intermediació, la borsa de treball.

El club de la feina va adreçat:
-       Persones en recerca activa de feina del municipi.
-       Persones amb especials dificultats d'inserció.
-       Persones que estan ocupades i cerquen un canvi de feina o una millora laboral.

On es realitza? A l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro i S'Agaró, a ARO Impulsa - l'Àrea de Promoció Econòmica, Empresa i Ocupació (Segona Planta).

Horari:
Dimarts de 9H a 14H Atenció directa i inscripció al servei.
Dijous de 9H a 12H Atenció directa i inscripció al servei.
            de 9H a 12H Suport individual i recerca de feina.
            d'11H a 13:30H Espai d'Autoconsulta.

Com accedir a la borsa de treball?
La borsa de treball de Castell-Platja d'Aro i S'Agaró forma part de la borsa de treball comarcal gestionada alhora per l'àrea de promoció econòmica i turisme de Consell Coamrcal del Baix Empordà, així els usuaris tenen més accés a les ofertes d'altres municipis. Web: www.baixemporda.cat/borsa.

S'han realitzat dues formacions especialitzades enfocades a la demanda del mercat:
-       Curs d'elaboració i conservació de frescos.
-       Curs de recepció, fidelització de clients i francès.

També té continuïtat el programa Platja d'Aro professionals, la finalitat d'aquest és afavorir l'ocupabilitat i estabilitat laboral, inserint a persones del municipi en atur i subvencionant, fins a un màxim de 6 mesos, la seva contractació a l'empresa. 15 persones han participat en el programa, les quals 10 encara segueixen amb el contracte de treball que es va originar gràcies a aquest.

El 2018 es seguirà treballant per adaptar-se a les necessitats socials i del mercat de treball, és així que es vol posar en marxa un nou servei dins del club de la feina, els dijous al centre cívic Vicenç Bou. Per una banda, les persones que facin el registre inicial al club de la feina en el servei d'acollida municipal, hauran de fer 10 hores de domini bàsic informàtic. Per altra banda, s'implementaran tutories de seguiment grupals, per a col•lectius amb perfils professionals similars.

Nova executiva de les Joventuts Socialistes de Catalunya a les Comarques Gironines.

El passat dissabte 28 d’Abril al Centre Cívic Vicenç Bou de Platja d’Aro, es va celebrar el 6è Congrés de les Joventuts Socialistes de Catalunya de Comarques Gironines, donant lloc a una nova executiva on la Marta Poyatos González serà la primera secretaria. Natural de Castell d’Aro és educadora social i tècnica d’integració social, treballa a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro com a tècnica auxiliar de Joventut des de fa 6 anys, i donarà veu als i les joves socialistes de la comarca, treballant activament per reprendre la il·lusió i que aquests se sentin identificats amb l’ideari de les JSC.

Comptarà amb un equip ambiciós que l’acompanyarà en aquesta nova etapa, Fanny López Gil natural de Girona, té estudis de comunicació cultural amb una especialització en Màrqueting Digital i e-commerce, treballa en el departament editorial d’una discogràfica i és la community manager de l’empresa, serà la Secretaria d’Organització; Seguidament la Lidia Gutiérrez, natural de Sant Feliu de Guíxols tindrà la Secretaria d’implantació i territori, actualment estudiant de treball social a l’UDG. En Lluís Castanyer, natural de Girona i treballador de l’ajuntament de la mateixa ciutat, s’ocuparà de la Secretaria de coordinació en política municipal; L’Òscar Assenza-Parisi natural de Banyoles- Cornella de Terri, és estudiant d’ADE a l’UDG i actual membre del consell d’estudiants i també del consell de govern d’aquesta universitat, serà el Secretari de Formació i Educació; per últim, la Secretaria de comunicació i xarxes serà encapçalada per la Ghizlan Azzoui, natural de Platja d’Aro, actualment estudiant d’integració social a l’ IES Montilivi.

Un equip preparat per assolir nous reptes i projectes; com a joventuts socialistes de comarques gironines, haurem d’estar presents i tenir constància dels problemes i/o inquietuds actuals que els hi sorgeixin als i les joves. Per tant, hem de preservar una organització on aquests/es joves s’autogestionin i dirigeixin, sent capaços de donar alternatives, reivindicar i proposar solucions als seus problemes i/o inquietuds sense la supervisió teòrica de ningú, és necessari per fomentar un esperit crític i construir un futur amb garanties.

Tal com va ser el lema del congrés: “Construeix amb nosaltres, tots/es sumem” .

Segueix-nos a:

Instagram: Jsccomgi
Facebook: JSC Comarques Gironines

dissabte, 5 de maig del 2018

La participació a Castell-Platja d'Aro i S'Agaró


Des del Grup Municipal del PSC estem d’acord en que la democràcia representativa actual evoluciona cap a una democràcia més participativa, que no significa assembleària, ja que les decisions les hem de continuar prenent els responsables polítics a govern, però que si promou un sistema que atorga als ciutadans una major, més activa i més directa capacitat d’intervenció i influència en la presa de decisions de caràcter públic; a aquesta evolució alguns li han donat el nom de democràcia consensuada, democràcia semidirecta, o democràcia deliberativa, el cas és que l’objectiu principal és el d’afavorir la participació dels veïns en la presa de decisions mitjançant el diàleg continuat utilitzant mecanismes com poden ser les  consultes, taules de treball, meses sectorials, projectes participats, o valoracions continuades de les diferents accions de govern.

L’objectiu d’una democràcia més participativa és el de crear una societat integrada per ciutadans actius, informats, organitzats i preparats per assumir un paper dinàmic en la presa de decisions públiques és a dir, d’allò del que és de tots. Una societat on la escola eduqui en ciutadania i participació, que persegueixi que el ciutadà s’involucri de les decisions que l’afecten proposant iniciatives, promovent debat, pronunciant-se, vigilant o verificant la seva implementació; i que busqui promoure els valors de la tolerància i la col·laboració per sobre de prejudicis i individualismes.

Hi ha teòrics com Paul Virilio que ens diuen que la democràcia és solidària, no pas solitària, i que la participació funciona d'una manera òptima quan s'articula en una comunitat ben cohesionada, és a dir, quan s'articula sobre la confiança mútua, i es que un teixit social dens és el millor medi perquè germini la democràcia participativa. Al mateix temps, la necessitat de la sociabilitat ens remet al problema de la dimensió, sens dubte hi ha una dimensió apropiada per exercir la participació i aquesta no sobrepassa els pocs milers de persones. El nostre municipi doncs, és un espai idoni per a la seva implementació. Finalment, les persones hem de desenvolupar actituds favorables a la participació: l'esperit actiu i crític, saber escoltar, negociar, parlar, mediar, decidir, la voluntat de cooperar en lloc de competir (cal abandonar aquesta mentalitat de batalla que sovint impregna les relacions entre els assistents a les reunions, com si estiguéssim jugant a guanyar o perdre). En definitiva, participar és una habilitat a aprendre. Per desgràcia, a dia d’avui la participació s'ensenya poc des del sistema educatiu, menys des de la majoria de les llars, i gens des dels mitjans de comunicació de massa.

Els regidors del PSC formem part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro des de l’any 2015, des de llavors – i amb la creació de l’àrea de participació ciutadana – hem anat construint (amb  la resta de l’equip de govern) espais de deliberació conjunta amb els veïns de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, que penso poden servir d’exemple com a una enumeració de formes i mecanismes que hem posat en funcionament en els darrers anys per prendre decisions de la mà de la ciutadania. He intentat fer un recull segons la forma de participació que penso que és idoni donat el marc del col·loqui:
Participació directa en la presa de decisions: Centre Cívic Castell d’Aro, Pla Director d’Equipaments, Pressupostos participatius (inversions), Consell Local Desenvolupament Econòmic, Taules de Treball Sectorial (passeig marítim, galeries comercials), Comissió de la Gent Gran o Comissió de la Convivència, entre d'altres.
Participació en la execució de decisions: les Festa Major Castell d’Aro, Festa Major de S’Agaró, Festa del Barri de la Dalmau, entre d'altres.
Foment de la cultura participativa: projecte Ciutat Educadora, entre d'altres.

Els resultats inicials són clars, els principals efectes positius en aquests diferents processos participatius són
Primer: l’aprofitament de les experiències i les capacitats de tots, els veïns estan molt més aprop que l’administració de les problemàtiques que afecten al dia a dia, i també són grans aportadors moltes vegades de les millors solucions.
Segon: els processos participats promouen legitimació en el desenvolupament i/o execució de mesures, serveis o inversions.
Tercer: fa desenvolupar noves capacitats, com són les del treball col·laboratiu, la empatia amb la situació d’altres veïns, i la presa de consciència del que és de tots.
Quart: millora de la qualitat de vida. I es que hi ha estudis de diverses universitats que diuen que les persones que participen en la presa de decisions són més felices que aquells que es limiten a acceptar o a aplicar decisions d’uns altres.

Tenim clar que com deia algú els experiments s’han de fer amb gasosa, no amb xampany, que surt car; i és per això que la feina d’apropar-nos cap a un model de democràcia participativa no és pot fer de pressa ni sense fer una avaluació constant dels processos que s’han anat realitzant. És indispensable calibrar amb molta cura els mecanismes de participació per què a la pràctica no provoquin un cansament improductiu, i cal deixar clar que els temes administratius i de gestió han de recaure en tècnics especialitzats en desenvolupar aquestes funcions. A més, hem de garantir als veïns que es continuen  tenint a l’abast els canals originals de comunicació amb l’Ajuntament com són la Oficina d’Atenció Ciutadana, el Plenari de l’Ajuntament, o la possibilitat de reunir-se amb regidors o tècnics de les diferents Àrees, i que per tant, tal i com afirmava a l’inici de la meva intervenció el model cap al qual crec que caminem plegats es cap a una democràcia representativa que haurà d’entrar en mecàniques d’una democràcia participativa.

Gràcies.