Noves ordenances fiscals per Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró

En el darrer ple del passat 11 de novembre varem presentar i aprovar provisionalment les ordenances fiscals per al 2016. Des del grup municipal del PSC encaràvem aquesta proposta amb dos objectius: començar a fer realitat un dels nostres compromisos com és el de la reducció equilibrada de la pressió fiscal amb criteris d’equitat, i ajustar impostos i taxes al preu del servei per tal de reduir al màxim l’afany recaptatori. La proposta s’estructura en diferents ordenances que incorporen actualitzacions de normativa, millores en el redactat, noves propostes de gestió a càrrec dels tècnics, i propostes polítiques de caràcter impositiu o de bonificacions. Passem a explicar les noves aportacions amb brevetat però amb la màxima transparència possible, les ordenances no modificades i la redacció final de totes les ordenances fiscals les podeu trobar al link situat al final d’aquest escrit.

Ordenança Fiscal núm. 1 – Gestió, inspecció i recaptació

El principal canvi en aquest apartat ve motivat per la proposta d’intervenció i recaptació d’eliminar des del 15 de juny els pagaments en metàl·lic, en pagaments superiors als 5 Euros, a qualsevol àrea de l’Ajuntament. Després d’unes primeres setmanes en la que molts ciutadans es varen trobar amb la novetat, i en la que algunes àrees varen poder viure algun problema en l’aplicació de la nova forma de recaptació, les incidències cada vegada són menors, tot i així, com a compromís pres en comissió informativa d’hisenda, estudiarem la opció de posar datàfon o caixer a les dependències municipals.

Ordenança Fiscal núm. 3 – IBI, Impost sobre Bens Immobles

La proposta política és de reduir el gravamen del 0,91% al 0,88%, això significa una reducció aproximada del 4.5% de l’impost, la qual cosa significa 600.000€ menys de recaptació per IBI a l’any 2016. Cal recordar que des del 2012 aquest impost havia anat augmentant progressivament, recaptant al 2012 un total d’IBI urbana de 13.564.824,64 € fins als 15.092.080,24 € del 2014, per el 2016 es preveu un ingrés per IBI urbana de 14.371.163,85 €. Una reducció fruit de la voluntat del grup municipal del PSC i de l’equip de govern de no voler recuperar per gravamen la reducció del 0.4% que el govern central a propiciat, com si han fet molts dels ajuntaments de comarques gironines, que no només han augmentat el gravamen per congelar l’impost i seguir tenint el mateix volum d’ingressos, si no que l’han pujat per tal d’augmentar el volum de recaptació per IBI. Aquí volem destacar la voluntat, disposició i compromís de canviar les coses, i poder anar rebaixant l’IBI a mesura que sigui possible els pròxims anys. És un compromís electoral que hem pogut fer realitat, per què el PSC de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró seguim compromesos a seguir complint tots els compromisos marcats i a canviar la dinàmica de l’antic equip de govern.

Ordenança Fiscal núm. 4 – IVTM, Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica

S’ajusten i s’agilitzen algunes bonificacions, entre elles la de bonificar d’ofici els vehicles de més de 25 anys.

Ordenança Fiscal núm. 5 – ICIO, Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres

S’ajusten els tràmits al nou règim de declaració responsable o comunicació prèvia per a llicències menors, fet que facilita la gestió en els permisos d’obres.

Ordenança Fiscal núm. 6 – IIVTNU, Increment Valor dels Terrenys (Plusvàlues)

S’augmenta el gravamen un 8,50% per tal de congelar l’impost, que s’havia vist afectat per un decrement dels valors cadastrals fet per recomanació de l’Estat i acceptat per l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro al mes de juliol.

Ordenança Fiscal núm. 8 – Taxa per llicències urbanístiques

Es modifiquen o es fixen quotes tributàries com la de comunicació prèvia d’obres, les tramitacions d’un pla especial urbanístic o d’un projecte d’actuació específic, la llicència urbanística per la tala d’arbres en sòl urbà o urbanitzable, la llicència per actuacions en via pública, la comunicació de pròrroga dels terminis d’execució de les obres comunicades, la llicència de canvi d’ús urbanístic a residencial o la comunicació prèvia de canvi d’ús urbanístic.  

Ordenança Fiscal núm. 9 – Taxa d’activitats

Es prorroga per al 2016 i següents la bonificació del 50% de la taxa per a altes d’activitat dels apartaments i habitatges d’ús turístic i del 40% per als establiments d’allotjament turístic. Així mateix es revisen imports de les taxes per tal d’adequar-los al cost del servei com són la declaració responsable innòcua (al 2015 de 451€ i al 2016 de 230.43€), la comunicació de baix risc (al 2015 de 451€ i al 2016 de 326.01€), el canvi de titularitat (al 2015 de 281€ i al 2016 de 45.68€), així com decrements en imports de les taxes de llicència ambiental, llicència d’espectacles o comunicació ambiental, entre d’altres que es veuen revisades i ajustades al cost del servei.

Ordenança Fiscal núm. 10 – Taxa d’escombraries

Es proposa un increment del 3% en la taxa de residus industrials i d’un 6% en la taxa de residus domèstics per tal d’ajustar-los al cost del servei. Les dues pujades són degudes a dues coses: a l'increment del cost del m3 de residu, i l'increment del cànon de la Generalitat. El primer per que fins ara en ser municipi que està en la mancomunitat de Solius pagàvem menys que els altres per m3, i aquest preu en els propers 2-3 anys volen que s'equipari. També en aquest punt té a veure el fet que no augmentem el percentatge de residu triat, i al no reciclar el que hauríem se’ns puja el preu del m3. El segon punt és el cànon de la Generalitat com deia, que volen que ens equiparem amb Lloret i ens acostem al cànon de 65€/m3 quan ara pagarem 34€/m3 (fins a l'any passat 27 €/m3), això es farà de forma progressiva, però és un impost que la Generalitat vol incrementar. El fet que la taxa de residu industrial s’incrementi de forma menor és per que ja estaven pagant més per m3, i per tant la pujada no els ha implicat tant. També cal tenir en compte que els industrials estan obligats al reciclatge, i que produeixen més brossa ja triada.

Solucions que busquem a mig termini:

- La mancomunitat proposa fer planta de triatge, cosa que faria tenir menys m3 de residu i per tant estalviar costos.

- Fer augmentar el reciclatge domèstic, cosa difícil però que hem de treballar a través de campanyes cíviques.

- Convertir aquest impost a un impost progressiu vinculat amb el valor cadastral de l'habitatge. D'aquesta manera pagarien menys els valors cadastrals baixos i mes els valors cadastrals alts.

- Autogestionar el cobrament de l'impost. Ara es cobra amb l'aigua (Aqualia) i ens cobren un 2% de gestió. Si el traiem del rebut de l'aigua i cobrem un impost a part (molts municipis el cobren amb l'IBI) ens estalviaríem aquest 2%.

També cal explicar que ara mateix ja hi ha tres franges en l'impost dividides en: pis / apartament, casa adosada i casa amb terreny. No és la millor manera però ja es sectoritza l'impost en base a tipus d'habitatge, tot i que creiem millor la proposta dels valors cadastrals. Queda clar que hi hem de treballar al llarg del 2016 per trobar solucions.

Ordenança Fiscal núm. 13 – Taxa per ús privatiu del domini públic

S’eliminen alguns preus obsolets, es redueixen quotes de certificats, s’afegeixen noves taxes en concepte de lloguer del Camp Municipal de Futbol per a Futbol 7, es prorroga la bonificació del 100% de la quota de l’Aula d’Adults previ informe de serveis socials o es modifiquen les temporalitats del repartiment de propaganda en mà i es redueix el preu diari de les quotes.

Ordenança Fiscal núm. 17 – Taxa per servei de cens d’animals

Es modifica a la baixa la quota de la llicència per la tinença d’animals perillosos, passant de 150€ a 100€ la primera llicència, i de 100€ a 75€ la renovació que es fa cada cinc anys.

Ordenança Fiscal núm. 24 – Taxa ocupació de terrenys públics amb finalitat lucrativa.

S’afegeix el concepte llits balinesos, que tindran una taxa igual al cost del m2 que les taules i cadires de la zona del Pg. Marítim.

Per acabar agafem també el compromís, des del grup municipal del PSC de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, d’editar la guia d’impostos, taxes i bonificacions en el primer trimestre del 2016, per tal que els ciutadans puguin estar informats d’obligacions i drets com a contribuents i apropar així la informació del que és de tots a tota la ciutadania.

Podeu consultar les ordenances fiscals al web: ciutada.platjadaro.com/informacio-municipal/ordenances-fiscals

Avaluació i millora de la tasca socioeducativa a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.

Desde les regidories de Benestar Social i de Dinamització Comunitària s’ha engegat un treball d’investigació en col·laboració amb la Universitat Ramon Llull per tal d’avaluar la tasca socioeducativa al nostre municipi, un treball a realitzar entre tècnics i investigadors, i que vol contar amb la participació de veïns i entitats.

El treball incorpora a l’estudi i avaluació tots els serveis socials, socioculturals i de dinamització comunitària des de els seus inicis l’any 1987, moment en el que es van crear els serveis socials al nostre municipi, fins a l’actualitat, i neix amb la voluntat de generar una valoració objectiva del treball socioeducatiu realitzat en aquests darrers 10 anys.

Els projectes que s’avaluaran  estudiaran diversos àmbits com  les conductes incíviques, salut i consum de tòxics, educació, lleure i participació, família, suport a associacions, aula d’adults, horts ecològics, convivència i acció social, prevenció i benestar per a la gent gran, activitats de foment d’hàbits saludables, SIAD, programa d’acollida i el club de la feina.

Un treball d’investigació participatiu on els professionals, usuaris i veïns tindran el mateix protagonisme, i que vol motivar una transformació i creixement dels serveis, detectant alhora els efectes de la intervenció en la situació actual, definint un model d’intervenció, i avaluant el grau de satisfacció i benestar de la nostra població.

Aquest treball d’investigació constarà de 4 fases:

1a FASE: Investigació objectiva realitzada conjuntament amb la universitat Ramón Llull. Mitjançant grups focals i de discussió, històries de vida i entrevistes en profunditat.

2a FASE: Resultats obtinguts.

3a FASE: Fase de transformació.

4a FASE: Redacció i publicació.

En definitiva, un estudi que ens donarà eines per millorar la qualitat d’aquests serveis,  tenint un major coneixement dels mateixos, adaptant-los a les necessitats canviants, millorant les estratègies de prevenció i mediació , agilitzant les respostes davant les possibles necessitats essent més resolutius i  millorar la coordinació i el treball en xarxa entre els diferents serveis.

Un treball per seguir millorant la vida dels nostres veïns i veïnes acompanyant-los i cobrint les necessitats durant tota la seva trajectòria vital, mitjançant un model relacional vincular.

Intervenció en el ple de constitució de l'Ajuntament

M’agradaria primer felicitar a tots els grups i regidors que avui han pres possessió del seu càrrec, a CiU, ERC, ICV, PP, i especialment a C’s per la seva primera incorporació a la gestió municipal. Diferents representacions que estic segur que fan a aquest plenari més plural i representatiu de les diferents opinions i projectes dels veïns de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.

Veïns que el passat diumenge 24 de maig varen exercir el dret a vot, i a on  804 ciutadans ens varen donar la confiança recolzant el projecte Socialista. Un projecte en el  que prioritzem la lluita contra l’atur, la millora de tracte als veïns des de la informació la proximitat i la participació, la reducció de la pressió fiscal, la millora de la vila turística i la protecció dels nostres joves amb polítiques d’educació, ocupació i vivenda.

És des de la prioritat de fer realitat els nostres compromisos i el nostre programa que varem valorar quin havia de ser el nostre rol els propers 4 anys, i les opcions eren clares: o érem capaços de formar part d’un govern estable que tingués com a prioritat executar la major part dels nostres eixos programàtics i prioritzar el canvi de formes a través del treball amb transparència, proximitat i participació ciutadana o, si no veiem possible un canvi de rumb real, quedar-nos a la oposició.

Qualsevol pacte ha de començar forçosament per valorar si es possible treballar plegats per assolir objectius comuns, objectius que han de tenir com a prioritat la millora de la vida dels ciutadans de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, i va ser per aquesta prioritat que varem deixar de banda projectes que posaven per davant ambicions nacionals que entenem que han de ser resoltes en un àmbit supramunicipal, però que no poden ser la punta de llança d’un projecte de poble, i menys si es plantegen des de la rigidesa de posicions, des de la voluntat d’homogeneïtzació i sense voler representar a tothom.

El nostre és un projecte transparent i participatiu, i així va ser com en assemblea d’agrupació local dels Socialistes de Castell-Platja d’Aro la opinió més estesa va ser que provocar el canvi programàtic al qual ens havíem compromès només era possible des del govern, i que el pacte amb CiU tenia una legitimitat del 56% dels vots, i per tant, un reflex real del vot de la ciutadania, que superava qualsevol altre suma possible.

És des d’aquesta premissa, la de prioritzar el projecte de poble que els Socialistes hem estat explicant durant moltes setmanes, i la d’intentar de ser reflex d’allò que els veïns han votat, que el grup municipal Socialista hem votat avui al Sr. Joan Giraut com a alcalde per els propers 4 anys.

Una alcaldia a la que donarem suport estable durant tot el mandat, sempre i quan es facin seves les nostres formes de treball transparent, pròxim i participatiu; amb una gestió corresponsable entre els diferents grups de l’equip de govern, i amb actitud de consens per fer partíceps als grups de la oposició de la gestió diària del nostre Ajuntament i del nostre poble.

No vull acabar sense donar les gràcies, gràcies als veïns que han recolzat i segueixen recolzant el projecte dels Socialistes per Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, gràcies als companys de projecte que m’han deixat treballar al seu costat per millorar el poble entre tots, gràcies a la Dolors Padilla, Martí Duran i Mercè Safont per la feina feta en la darrera i passades legislatures. I gràcies a amics i família per seguir formant part del meu dia a dia després de setmanes desaparegut entre campanya i preparatius.

Maurici Jiménez

Notícia a TVCB

CiU posa en perill el comerç de Platja d´Aro

Històricament Platja d'Aro tenia dues particularitats: el comerç, amb el valor de la qualitat i dels horaris que omplien l'avinguda tots els caps de setmana d'hivern; i el sol i la platja durant els mesos d'estiu. Això era fa anys. A hores d'ara estem perdent el vigor del comerç i, perdent-lo, es dissipa una de les fortaleses del municipi. El tancament dels Magatzems Vall el passat 31 de gener, que havien estat un emblema de Platja d'Aro els últims trenta anys, i el pròxim establiment d'una gran marca al seu edifici simbolitzen el canvi d'orientació que han impulsat l'alcalde Joan Giraut i el seu equip de govern.

Des d'un punt de vista objectiu, sense la lògica partidària, legítima, de la confrontació política, Platja d'Aro ha encetat un procés de metamorfosi que el convertirà en un nucli comercial farcit de franquícies i deixarà enrere el valor de la diferència que li aportava el model de comerç de proximitat, especialitzat i de qualitat. Ras i curt, Platja d'Aro ja no és un punt comercial amb productes exclusius, malgrat les honroses excepcions que resisteixen l'arribada de les grans firmes.

El tancament de locals emblemàtics que identificaven el municipi i representaven la vigència d'un model comercial específic, com els Magatzems Vall, el Baviera, el Hits Box, l'Esquinade o l'Ivan suposarà un canvi d'època, que no necessàriament serà millor perquè no beneficiarà el conjunt del poble. La perspectiva que obren les grans companyies que s'establiran a Platja d'Aro possibilita obtenir beneficis molt sucosos, sí, però només per a qui ha fet negoci amb l'establiment d'aquests centres de producció a la vila -bé sigui a través del lloguer o de la venda dels locals que ocuparan-. Costa veure llum més enllà d'aquesta conclusió. Les franquícies engoliran l'avinguda, igual com s'han menjat totes les avingudes que els han vingut de gust.

L'evidència que els petits comerciants tenen dificultats serioses per aguantar el ritme d'obrir cada dia de la setmana hauria d'activar mecanismes municipals de suport al manteniment de l'activitat comercial en els mateixos nivells de qualitat de servei, i de productivitat, que tenien els de Platja d'Aro fa uns anys. No s'ha produït aquesta conseqüència i, avui, ?obrir un local a casa nostra ja no és un negoci sense la potència econòmica d'una firma. No hauria d'haver estat així, però el govern municipal no s'ha ocupat de bastir una estratègia de desenvolupament a deu o quinze anys vista per encarar la transformació del teixit comercial del municipi, amb una especial atenció cap al comerç de proximitat i el propòsit de fer-lo més competitiu.

Els avantatges del comerç que s'ha anomenat "de tota la vida" són múltiples. A Platja d'Aro activa diversos sectors específics de l'estiu, adormits durant la temporada d'hivern; genera llocs de treball directes de major qualitat i especialització; anima l'arribada de visitants i fa créixer l'activitat  econòmica. Amb aquests tres factors n'hi hauria prou per defensar el manteniment de la xarxa de botigues que, tradicionalment, treballaven a Platja d'Aro. Però la perspectiva del benefici en metàl·lic immediat que han assegurat les franquícies, amb l'afegit de la defensa dèbil dels valors propis del municipi, han afeblit l'antiga fortalesa del nostre comerç. I la conseqüència serà que, al darrere d'aquesta pèrdua, s'esvairà la possibilitat de crear espais que generin activitat més enllà de les velles fórmules. 

Article publicat al Diari de Girona.

La nostra intervenció al ple del 17 de desembre sobre els pressupostos per al 2015

L’equip de govern que formen CiU i PP porten fent pressupostos amb una pujada continuada dels ingressos de fins un 12% més al llarg de la legislatura, això es contraposa amb l’augment de només l’1% de la despesa, una diferència a la que ens veiem obligats a arribar, arrel de la Llei d’Estabilitat Pressupostària, ja que es innegable que el deute que havien acumulat en els darrers anys de govern havia portat a aquest ajuntament fins a un 123% d’endeutament, cosa totalment insostenible; per un altre costat veiem que s’han acostumat a utilitzar als ciutadans i a les empreses com a entitats bancàries per finançar les seves inversions (inversions de les que fins a un 70% paguen directament els privats), i son seves per què les defineixen sols, amb arbitrarietat, sense pla d’acció públic, i amb una justificació que no va més enllà del que el propi alcalde reconeix com la seva raó, que no cal justificar, consensuar ni debatre, per què s’han acostumat a fer-ho així durant vint-i-quatre anys; i si, vint i quatre anys són molt més que els vint mesos que nosaltres varem poder governar.

És important remarcar que en un moment en el que ja podem anar a buscar finançament el Sr. Alcalde prefereix seguir escanyant al ciutadà i a les empreses; i no per incrementar les despeses ordinàries o els serveis del consistori cap als veïns, si no per fer compres i fer inversions. Fan trampes i enganyen al ciutadà plantejant un pressupost on de sortida ens sobren 2.5M€ i del que ja saben que en sobraran 2.5M€ més a finals d’any, fet que ens dona un superàvit encobert de 5M€ (en part gràcies a partides de despeses inflades); recapten de més i ofeguen als contribuents per fer actuacions que no ens porten enlloc, deixant a més enrere els seus compromisos amb el poble.

Fa poc em mirava el darrer programa electoral de CiU; dels seus 12 compromisos amb els ciutadans només han fet realitat quatre. Han deixat enrere el Palau de Congressos, l’Hotel d’Entitats, la segona fase del Passeig Marítim, la reubicació del CEIP Fenals d’Aro o el Geriàtric amb places públiques. Ara ens tornem a trobar amb uns pressupostos de final de legislatura que ha estat perduda, han seguit improvisant, actuant sense voler  diagnosticar problemes i sense posar  recursos per resoldre’ls.

Ens trobem en un poble que viu del turisme i del comerç, un fet que sovint ens recorden però que semblen no tenir clar, ja que les àrees vinculades a donar suport a aquests sectors estratègics del nostre municipi com són Promoció Turística, Promoció Econòmica, Comunicació, Serveis i la dinamització d’Activitats Culturals no suposen més d’un 7% (2M€) del pressupost de despeses que presenten, excloent a més inversions que vostés consideren d’atractiu turístic com els 70.000€ en el redisseny de les rotondes del Pi i dels Estanys (els voldria demanar que no toquin més rotondes si us plau, prou mal han fet i prous diners han malgastat fent el que han fet fins ara), a més a més baixen o mantenen partides com les assistències a fires turístiques (20.000€), campanyes publicitàries (80.000€), la web de l’ajuntament (30.000€) o la edició de material promocional (61.000€) sense saber si funcionen i si donen els resultats que volem.

Hi ha una cosa a celebrar però, que finalment vulguin saber que estan fent bé o malament a través de la redacció del Pla estratègic de destinació de turisme madur (80.000€) o de l’Estudi d’avaluació de resultats de mitjans (15.000€), aquest interès de diagnosi malauradament creiem que els arriba tard. Ens preocupa que no donin importància a la promoció econòmica, a l’àrea creada al 2010, a la que ja varen reduir el pressupost a 20.000€ el 2013 i a 10.000€ el 2014, la complementen per el 2015 amb 25.000€ en activitats per fer conjuntament amb l’associació d’empresaris, actuacions que altres anys ja recollien altres partides del pressupost, i amb 50.000€ en una fira de franquícies. Creiem que cal apuntar que existeix una fira similar a Catalunya, el ‘FranquiCat’ de Sabadell, i que es denomina a ella mateixa com el Saló de la franquícia de Catalunya, hauríem de saber que pioners no serem, i que sembla ser que una vegada més arribarem tard. També és important remarcar que el sistema de franquícies a Catalunya es basa sobretot en el comerç minorista i la hostaleria; sectors que són molt importants per el desenvolupament comercial del nostre poble, i que per el que sembla vostés prefereixen renovar a base de franquiciats que no d’ajudar a que el nostre comerç local funcioni. Per nosaltres és molt més important la formació a botiguers i comerços per fer-nos més competitius, i ajudar als empresaris locals a adaptar-se a les noves condicions de l’entorn que obligar a una botiga a peu de carrer a operar de la mateixa manera que una que esta en un centre comercial, pel que sembla però, a vostés els hi arriba la proposta d’organització d’una Fira per part d’una entitat externa i sense pensar posen partida al pressupost i tiren endavant sense consultar amb ningú, un modus operandi al que al cap i a la fi ja tenen acostumat a aquest poble des de fa temps.

No gestionen ni amb transparència ni promoguent la participació de tots els ciutadans. Només cal veure el 53% en l’índex de transparència obtingut per les avaluacions del Laboratori de Periodisme i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, a on es fa un llistat de fins a 19 punts d’indicadors que el nostre Ajuntament no compleix; o els pressupostos de participació ciutadana del 2014, amb 11.500€ dels quals només hem gastat 3.600€, i d’aquests, 1.500€ en una arrossada; ni tan sols del pla de participació de joventut dotat amb 15.000€ per aquest 2014 han fet ni un euro de despesa, i per aquest 2015 tornen a pressupostar el mateix per obtenir el mateix resultat, que serà cap. Entendran que ja no ens creguem al seu regidor i el seu equip de govern quan parlin de participació i transparència, no han tingut ni tenen voluntat d’actuar de manera diferent a com han actuat en aquests darrers vint-i-quatre anys; no se’n adonen que els veïns tenim dret a conèixer com gestionen els recursos públics i a participar de la seva gestió, i el problema més gran que veiem és que tampoc fan res per canviar les seves formes: segueixen posant pedaços i vivint del clientelisme.

Estem d’acord amb els nous ajuts per a fer front a l’IBI per a persones amb escassa capacitat econòmica, però no ens equivoquem, amb això no resolem tots els problemes pendents. Hem de garantir drets i deures a tots els ciutadans, per això el programa de dinamització comunitària i el de benestar social han de mantenir tots els serveis. Estem d’acord en què no podem restar ni un euro a l’esforç d’aquestes àrees per treballar per la cohesió i la igualtat en el nostre municipi, una feina que s’està fent bé, però en la que no hem de treballar només per recuperar i ajudar a aquelles persones que estan arribant a situacions insostenibles, si no també en fer tasques de prevenció. Hem de posar eines que ens ajudin a detectar casos de necessitat o risc abans de que esdevingui el problema, un fet que es podria resoldre posant més agents de carrer per fer tasques preventives.

Nosaltres pensem que hem de seguir apostant per la formació com a eix estratègic de futur, hem de seguir apuntalant i consolidant el model d’excel·lència que és emblema del nostre poble, però no per això ens hem d’acomodar a allò que ja fem. Hem de seguir recolzant als nostres centres educatius en els programes docents que tots sempre hem defensat, però també hem de començar a dotar de continuïtat a una educació que no pot acabar a la secundària; en aquest sentit trobem a faltar activisme per part de l’equip de govern per fer viable estudis de CFGS al nostre municipi, així com per crear espais de treball per a emprenedors i formació continuada que permeti millorar la inserció laboral i la creació de nous llocs de treballs provinents de la nova empresa o de la recerca. No és la primera vegada que els parlem d’un viver d’empreses, de plans locals de joventut, d’un institut de recerca o de la necessitat de posar en sintonia al nou emprenedor amb la experiència de l’empresari històric, són tasques pendents i no les estan portant a terme.

Culturalment som un poble actiu, que a més d’activitats històricament atractives, com el Carnaval (90.000€),el Pessebre Vivent (8.000€) o les Festes Majors (Castell d’Aro 40.000€, Platja d’Aro 50.000€, Urbanització Dalmau 10.000€); contem amb activitats tractores de visitants com la Festa de la Cervesa (47.000€), les Nits de Jazz (115.000€), el Mercat Medieval (25.000€), Sant Joan (25.000€), les Olimpíades de Balls de Saló (70.000€) o més recentment el festival de turisme familiar ‘Xalaro’ (90.000€). Però algunes d’aquestes activitats pateixen un envelliment que cal corregir  per tornar-les a fer atractives pel visitant, i malauradament no sempre és qüestió pressupostària el fer les coses millor o diferents, si no de voluntats polítiques que vulguin fugir de l’immobilisme i que apostin per atrevir-se a replantejar situacions, espais, formes i continguts; si ja ho sabem, no és fàcil, cal arriscar-se i a vostès no els agrada, però ho hem de fer si volem que aquestes activitats segueixin portant visitants al nostre poble.

Tenim un teixit associatiu complex, amb associacions implicades, compromeses culturalment i socialment per el nostre municipi; hem de seguir donant recolzament que les ajudi a dinamitzar i a consolidar la seva activitat, però no se’ns escapa que és important  que aquestes entitats puguin tenir un espai de treball, de compartir activitats amb altres entitats i que ajudi a fomentar projectes comuns; un espai que no han dotat de partida pressupostària tot i haver engegat un procés de participació per definir-lo. L’únic procés participatiu que vostés han engegat en aquesta legislatura ha estat el plantejament i distribució del nou centre cívic i de l’espai d’entitats, un procés que no va aconseguir gaudir d’una alta participació, però en el que les entitats i algun particular a títol individual varen poder definir els usos que se li havien de donar aquests espais. Volem insistir que no procedir en la direcció definida per aquest procés participatiu pot portar a la frustració dels veïns que han participat, i és per això que els demanem la màxima exigència i transparència amb tot el procés de retorn que li queda al projecte.

Hem de recordar també, que la iniciativa privada no hauria de ser substituïda per l’administració pública, un fet que sembla que no tenen clar amb el cas del Torneig de futbol Vall d’Aro, on pretenen invertir 170.000€ sense tenir assegurat el seu retorn. Fer-se càrrec d’una activitat que fins ara ha estat privada per què donava rendiments econòmics, i que deixa de ser promoguda per la seva qüestionable viabilitat, no hauria de ser un objectiu del nostre consistori. Tornem a aplicar polítiques a les que el seus partits ens tenen acostumats en altres àmbits, privatitzar els guanys i col·lectivitzar les pèrdues; incorporant a més despesa no contemplada en el pressupost de l’activitat com el personal de l’ajuntament que haurà de gestionar i fer possible el Torneig. Una vegada més tiren pel dret i no expliquen raons, per què no deixen organitzar el Torneig al club de futbol municipal?, a aquest mateix club que ja subvencionem amb prop de 50.000€ per la seva activitat amb el futbol base, i que seria l’entitat idònia per gestionar un esdeveniment d’aquestes característiques.

Mirant aquest pressupostos no podem obviar la sensació de no saber cap on ens estan portant, ni per a quin objectiu final treballen, ja que el que sembla es que no deixen de fer pedaços.

Estem en un poble turístic que històricament tenia tres singularitats: el comerç diferenciat, els horaris comercials i el valor afegit del nostre paisatge i platja. Hem tingut anys de bonança com per definir l’espai cap on volíem anar i construir un nou marc de viabilitat per el nostre poble, però vostès s’han dedicat a deixar morir el nostre teixit comercial i a deixar-nos amb l’únic valor afegit que ens arriba amb la temporada estival.

En aquesta legislatura haurem viscut el tancament dels Magatzems Vall, del Baviera, del Hits Box, de la Mar Salá, de l’Esquinade... No han fet res per posicionar-nos comercialment després de l’arribada de l’AVE a Girona, o de la nova Llei d’Horaris Comercials, ni cap replantejament cultural que ens permeti posicionar-nos dins un turisme a tardor-hivern que prefereix la Girona monumental i restauradora a un Platja d’Aro dels 365 dies que no són certs, per què només cal que mirin els nostres carrers quan arriba la tardor i la foscor dels nostres espais quan arriba l’hivern.

Han abandonat el nostre ‘centre comercial a cel obert’ en favor de les lleis de la oferta i la demanda en plena època de crisis. No han buscat la complicitat dels comerciants per ajudar-los a ser competitius ni han treballat conjuntament amb els empresaris per cercar la singularitat que si que han trobat pobles propers com Lloret, Palamós o Begur. Han deixat perdre el valor afegit del botiguer local en benefici d’un comerç globalitzat de grans franquícies, sense treballar per garantir que hi hagués quelcom que encara ens diferenciés de l’Espai Gironès, la Roca Village o l’Eixample de Barcelona.

Porten anys apostant per la segona residència com a model de creixement; un creixement que aporta unitats d’IBI al pressupost municipal i ingressos als propietaris dels solars, però que no generen cap retorn cap al comerciant, hoteler o hostaler del nostre municipi. Històricament era el turista de pernoctació el que generava la despesa directa en els comerços, avui en dia, i per les seves decisions unilaterals, hem canviat al pernoctador pel resident, i ara és l’ajuntament amb els ingressos de fins  15M€ d’IBI que ha de fer el retorn cap al sector turístic i comercial d’allò que han decidit canviar: el turista consumidor, per el segon resident. 

Volen atraure visitants amb fires que fa temps que han deixat de funcionar, amb comunicació que mai han valorat si es feia correctament, amb inversions que vostès diuen que atrauen al turista com els 350.000€ en llums de Nadal o els 70.000€ en redecoració de rotondes, i seguint sense invertir en espais generadors d’activitats com un Palau de Congressos o fomentar l’atracció d’inversors per fer-nos més competitius en el número i varietat d’equipaments hotelers i de serveis turístics.

Senyors de l’equip de govern, el nostre vot als seus pressupostos serà negatiu. No ens han explicat un projecte de vila turística, no ens han explicat quin pla d’acció tenen per dinamitzar el comerç al nostre poble, no han comptat en cap moment amb els sectors econòmics del nostre municipi per definir un pla de ruta que ens ajudi a recuperar els valors afegits que hem perdut, i no han permès participar a tots els ciutadans del que ha de ser el pressupost del seu projecte de poble. Regidors de Convergència i Unió i Partit Popular, aquest pressupost és viable, però amb aquest pressupost no han pensat en fer viable la economia i la vida del nostre poble i dels seus veïns a mig i llarg termini, han pensat en cobrir allò que és el mínim necessari per assolir un curt termini i per seguir com estem; una  veritable llàstima.

Castell-Platja d’Aro-S’Agaró necessita una empenta política que només pot venir d’una alternativa de govern nova

Castell-Platja d’Aro-S’Agaró necessita una empenta política que només pot venir d’una alternativa de govern nova. Aquesta és la lectura que fem de les declaracions de Joan Giraut en les quals, l’alcalde des de fa 24 anys, declarava que encara té “recorregut polític”. Joan Giraut ha estat alcalde en un moment en el què a Platja d’Aro no calia fer política perquè el municipi avançava per l’impuls del turisme. Ara, tot ha canviat i la solució ha de venir de noves propostes de govern.

El govern de Giraut ha estat personalista i allunyat de la ciutadania. S’ha desenvolupat en un marc de protagonisme excessiu que ha fet impossible trobar un successor al seu propi partit i això també fa inviable que la solució a l’estancament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró vingui de les mateixes veus que governen el municipi. L’Ajuntament necessita una renovació.

La presència de Giraut a l’alcaldia contradiu la demanda política actual, que reclama renovació i proximitat i rebutja la professionalització dels càrrecs electes. Segur que tant CiU com els ciutadans i ciutadanes del municipi convindríem que l’alcalde hauria de delegar després de tants any en exercici i de desgast. I més encara en un moment en el què la presidència de la Diputació li ha limitat les possibilitats de fer d’alcalde. Hem de dir que la Diputació li ha generat massa feina i ha tingut poc temps per Castell-Platja d’Aro-S’Agaró.

Article relacionat: L´alcalde de Platja d´Aro Joan Giraut es veu amb «recorregut en la política» (Diari de Girona