Intervenció al ple municipal del 20 de setembre en relació a la Moció en Suport al Referèndum.

Reivindicar el dret a votar amb el cor no es democràcia. La política, ens ho varen ensenyar els grecs, significa prendre decisions complexes. Per això es tan difícil ser demòcrata. No és suficient dir “no m’agrada Europa” o “no m’agrada el govern de Madrid”, per què votar consisteix en prendre decisions en un entorn complex de la forma més coherent possible, vetllant pel nostre futur polític i econòmic. I això és extremadament difícil. No hi ha hagut cap moment històric en el que la gent sentís que eren temps tranquils. Això no ha passat mai per què cada època té la seva crisis, i la nostra té molt a veure amb el futur de la democràcia.

La democràcia no consisteix només en posar urnes i votar, s’han de complir totes les condicions que porten a què el vot s’expressi amb totes les garanties jurídiques i polítiques. A només 11 dies de l’1 d’octubre el referèndum no reuneix cap garantia dels estàndards internacionals previstos per la Comissió de Venècia per al seu reconeixement internacional: no hi ha cens real, els electors no han rebut targeta censal, no hi ha vot per correu, a la Junta Electoral no hi ha cap jutge. A dia d’avui no poden donar garanties a la participació de la ciutadania, de pluralitat en el control de la legalitat i del recompte, de la neutralitat de les autoritats electorals o de l’aplicació dels resultats.

El model català de convivència ha estat regit per la comprensió de les raons de l’altre, pel respecte a la discrepància i per la voluntat de cercar el punt de trobada o capacitat d’acord per continuar fent camí. Avui la societat catalana esta dividida per la meitat, i les paraules han saltat pels aires. Des del grup municipal del PSC pensem que és legítim ser crític amb la reacció de l’Estat, i amb la greu actuació d’avui per part de l’Estat, i amb la mateixa legitimitat estar en desacord amb la convocatòria d’aquest referèndum. El dia 1 d’octubre no hi haurà referèndum homologable, hi haurà sens dubte una nova mobilització d’una part de la ciutadania, i també hi trobarem la voluntat de l’Estat de fer complir la legalitat. És lògic que la justícia intenti impedir la celebració d’un referèndum il·legal, però cal defensar en tot moment la llibertat d’expressió de persones, partits i entitats. Per a uns només hi ha lleis, i per als altres les lleis no importen. Tenim un problema polític que necessita una solució política. Es clar que cal respectar la llei, però només amb això no n’hi ha prou per resoldre el problema. Contra la llei, no. Només amb la llei, tampoc.

Estem atrapats en un carreró sense sortida creat per dos antagonismes que es consideren mútuament culpables de la situació. Sortir d’aquest asfixiant cercle viciós és extremadament difícil, i només serà possible si majoritàriament la societat comença a rebutjar els plantejaments enfrontats i a decantar-se per opcions que fan apel·lació a la transacció amb generositat i respecte mutu. En la polarització del debat hi ha una postura intermitja, els que baixen dels trens perquè volen acord, diàleg i canvi.

Es clar que va de democràcia, i es clar que volem votar, però amb totes les de la llei:  els socialistes seguirem treballant per fer possible un referèndum vinculant, on tots estiguem cridats a votar una proposta d’acord i no una ruptura. No volem decidir entre la independència o continuar com fins ara, volem renovar l’acord de la Constitució del 78 dibuixant un projecte federal que és la evolució lògica d’un sistema autonòmic que ha d’actualitzar-se i perfeccionar-se, que no és només el camí lògic i constructiu, és també l’únic punt de trobada possible per restablir el consens territorial. Volem el reconeixement de caràcter plurinacional d’Espanya i de les aspiracions nacionals de Catalunya, noves regles per el repartiment competencial que millorin l’autogovern, una millora del finançament i l’establiment d’un senat federal com a mecanisme de representació territorial que permeti la participació directa en la presa de decisions en l’àmbit estatal. Un tema tan complicat i transcendental no es pot liquidar en un dia saltant-se els drets de tots: necessitem un acord que inclogui a tots, i no un Govern català que només parla i governa per la meitat dels catalans i un Govern espanyol que ha permès, amb el seu despreci cap a aquesta situació, que arribem fins aquí.

Des del PSC votem que no a  aquesta moció. A més fem una crida a no participar d’aquesta convocatòria. Els vots del NO seran els seus arguments pel SI. Cada vot que hi hagi a les urnes (ja sigui del si o del no) serà utilitzat única i exclusivament per legitimar una secessió unilateral. Junts pel Si no portaven el referèndum al programa electoral, portaven la independència, i per ella treballen.  Les consultes amb només dos respostes (si o no), no tracen enteniment si no fronteres internes. A Espanya cal transformar l’enfrontament binari en un acord plural. Un mal referèndum ens separa, un de bo ens unirà. Finalitzo; Nosaltres també volem votar, però no entre quedar-nos com estem o separar-nos dels nostres germans. No volem la independència, però tampoc volem seguir així. Volem una Catalunya millor en una Espanya diferent.