La taxa d'escombraries, el reflex d'una mala gestió.

Les deixalles dels nostres habitatges cada dia són més cares. Més encara si les famílies no adoptem mesures per a separar l’orgànica de la resta i les tres fraccions per les que tenim contenidors ben prop de casa: vidre, paper i envasos. Si a tot això li afegim el canvi de normativa pel que fa al tractament dels residus urbans, el preu va in crescendo.

Nosaltres tenim molt prop del nostre municipi un abocador, l’abocador de Solius. Aquest abocador està gestionat per un consorci que en formen part els 5 municipis propietaris: Llagostera, Santa Cristina, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Calonge, a més de la Generalitat de Catalunya a través de l’ Agència Catalana de Residus. Els pobles que pertanyen a la mancomunitat de l’abocador paguen menys diners per tona abocada que la resta de municipis que no en formen part. Aquesta política ha estat sempre molt criticada per la resta de pobles de la comarca pel fet de que la Generalitat de Catalunya ha fet importantíssimes inversions en l’abocador amb diners públics de tots els baix empordanesos, i que l’establiment d’aquests preus suposaven una discriminació per a molts habitants de la comarca que havien de pagar una taxa d’escombraries superior a la dels seus veïns. L’argument per combatre aquesta crítica per part dels pobles mancomunats era i és que els terrenys pertanyen a dos d’aquests municipis i han de suportar la incomoditat de la seva proximitat, i que els altres tres van haver de invertir diners per a la seva posada en funcionament.

Fa uns anys la Generalitat va confeccionar el mapa d’infraestructures mediambientals i va decidir que cada comarca havia de disposar d’un equipament pel tractament dels seus residus; al Baix Empordà tenim per una banda l’abocador de Solius i una petita estació de transferència al municipi de Forallac. Allí, en un futur no gaire llunyà s’ha de poder disposar d’una planta de tractament de residus que triï les deixalles  per tal de  permetre una millor pràctica ambiental dels residus, així com un important estalvi per a les butxaques familiars per la important reducció d’impropis de les diferents fraccions.

Aquest mapa d’infraestructures, és la que preveia la gran macro planta de tractament de Lloret de Mar per la Comarca de la Selva, però pel camí han passat coses imprevisibles com ara la important reducció de tones d’escombraries com a conseqüència de la crisi econòmica. És per aquesta raó que l’Agència Catalana de Residus ha decidit que a partir de l’ 1 de gener 2014 la comarca del Baix Empordà, entre d’ altres, haurà de transportar les seves deixalles a aquesta instal·lació. La nostra pregunta és, com es mantindrà l’equilibri econòmic de l’abocador de Solius si tots els municipis de la comarca abandonen aquesta instal·lació i només ens quedem el cinc municipis mancomunats? Doncs ja us ho podeu imaginar, pagant més impostos per  la gestió de les nostres deixalles a més d’altres per fer la inversió necessària per la reconversió de l’abocador en una planta de tractament integral de residus. Tot plegat, el reflex d’una mala gestió.