dijous, 22 de setembre del 2016

Que fem amb les merdes de gos?

No enganyem a ningú si diem que algunes de les queixes més reiterades pels veïns de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró estan vinculades amb la presència d’excrements de gossos a la via pública. No cal dir que els animals no són el problema, si no els amos incívics que no són conscients de la responsabilitat cívica que adquireixen amb el seu animal. 

Portar un gos pel carrer és una responsabilitat, cal vigilar contínuament, protegir-lo i  procurar que no s'exposi a perills, a  més d’aconseguir que no molesti d’altres animals o persones. Què dir dels amos de gossos que es neguen a recollir les deposicions dels mateixos? Addueixen que són biodegradables, que en les zones verdes no emprenya a ningú, que els propis gossos les tapen, o que se’ls ha oblidat la bosseta a casa. La veritat es que les defecacions tarden molt a biodegradar-se, les zones verdes són d’ús freqüent per part d’infants, els jardiners que en fan manteniment es troben esquitxats quan fan ús del tallagespa i l’acumulació de femtes és insalubre. 

Reduir els excrements de gossos en zones públiques és un dels maldecaps dels ajuntaments que genera més queixes de veïns. Des dels municipis intentem fer campanyes i ordenances que preveuen sancions però alguns amos de gossos semblen fer-ne cas omís. Als espais públics, com parcs infantils, carrils bici o zones verdes, és habitual veure-hi excrements d'animals, els propietaris dels quals no han recollit. Des dels Ajuntaments no paren de fer-se accions que podem veure publicades de tant en tant a premsa: s’ha intentat dissuadir, sancionar o conscienciar per la via del fulletó informatiu, de l’avís, de la multa, dels agents cívics, dels rètols dissuasoris, de l’anàlisi d’adn, de la creació de pipi cans i de zones d’esbarjo per gossos, o de la presència policial o d’agents de paisà, però cap experiència sembla haver portat èxit ara per ara. 

El New York Times va publicar la quantia de les multes imposades per no recollir els excrements de les mascotes en diferents ciutats: Londres 7500 Euros, Paris 6000 Euros, New York 1000 Euros. Només a París, el cost de mantenir els equips de recollida d'excrements sobrepassava els 8'4 milions d'euros al 2005. A Castell-Platja d’Aro varem intensificar fa dos mesos les campanyes de conscienciació amb més rètols, més accions de conscienciació i un increment de l’acció policial sobre les zones a on es detecten infractors, malauradament els resultats no ens fan pensar en una millora en el curt termini, i es que l’incivisme d’alguns propietaris de gossos sembla no tenir aturador. No ens mantindrem impassibles i seguirem insistint amb totes les eines que tenim a l’abast, però davant d’un problema global que en cap municipi sembla tenir solució, i amb la continuada conducta incívica d’alguns dels nostres veïns com podem actuar? que fem amb les merdes de gos? Només amb més educació i civisme podem anar a millor, entre la pressió de l’administració i la veïnal hem d’aconseguir que els nostres veïns modifiquin les seves conductes incíviques, estem segurs que entre tots treballarem per anar a millor, es cosa de tots.

dimecres, 14 de setembre del 2016

Memòria dels Serveis Socials de Castell - Platja d’Aro i S’Agaró 2015.

Cada any a mitja anualitat des dels serveis socials s’elabora un informe complert sobre els projectes i serveis que es donen a la ciutadania, i per tant s’ofereix una mirada àmplia de tot allò que es realitza a l’àrea de Benestar Social i així poder analitzar el treball fet al municipi.

El 2015 ha augmentat l’atenció directe, realitzant 2.385 entrevistes i derivant 35 coordinacions, la majoria d’aquestes intervencions han estat per la prevenció i inserció, ajudes domiciliàries i allotjaments alternatius, entre d’altres.

Els usuraris atesos als serveis socials han augmentat en relació a l’any 2014, en aquest any 321 persones varen apropar-se a algun servei que ofereix l’àrea de benestar social, mentre que l’any 2015 varen ser 533 persones les que es van beneficiar dels serveis que ofereix l’àrea.

Les problemàtiques socials que s’han detectat al municipi han estat diverses, aquelles més demandades han estat en primer lloc, les ajudes de caràcter econòmic, seguidament de les orientacions i demandes laborals i alhora les mancances socials, una visió molt latent de les problemàtiques que trobem dins del municipi, cosa que ens dóna molta informació per actuar.

L’ajuda domiciliaria és un servei que també ofereix els serveis socials, l’any 2015 es varen atendre 76 casos, donant una àmplia cobertura a tots els usuaris i facilitant la vida diària a aquelles persones sol·licitants; un altre servei és la tele-assistència on 16 persones en disposen d’aquest dispositiu per qualsevol emergència sanitària o d’altra urgència. També tenen una alta demanda les urgències socials, com són els pagaments de la farmàcia com del transport públic, la qual cosa ajuda a nombre significatiu de persones en el seu dia a dia i poder contribuir a la normalitat de la seva vida quotidiana.

El banc d’Aliments de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró ha atès en aquest 2015 a 1.934 famílies del municipi. En els grans recaptes fets l’últim any i gràcies a la nova gestió i els canvis positius que s’han realitzat, el treball que s’ha dut a terme ha obtingut molt bons resultats, ja pel nombre que va en augment de voluntaris com pels kg recollits a cada convocatòria, les xifres són:

Estiu de l’any 2014 9.202kg, hivern de l’any 2014 10.638kg
Estiu de l’any 2015 11.019kg, hivern de l’any 2015 12.168kg

Per últim també tenir en compte que al municipi s’han ofert ajudes pel pagament del lloguer, varen ser 67 beneficiaris el 2015, és així que es van destinar a aquesta ajuda una partida de 82.719€ donant cobertura a les famílies sol·licitants.

Un servei complementari que depèn dels serveis socials és l’assessorament per Immigrants, que el gestiona Caritas (SAI), durant l’any 2015 ha fet intervencions per l’orientació a la millora de les condicions legals, econòmiques i socials d‘aquests col·lectius, però també a sensibilitzat la societat amb diferents accions. L’objectiu final és aconseguir una societat on tothom pugui participar en igualtat de drets i obligacions, a més a més aquest servei també va oferir un acompanyament i apoderament a les persones en situació de risc d’exclusió social, promovent la seva autonomia i la seva integració a l’entorn.

A partir del 2016 el programa s’anomenarà “programa de suport jurídic”, que estarà format per dos projectes, l’assessorament jurídic i el servei de suport a deutes familiars, per tal de poder fer una atenció integral.

Aquest projecte del SAI s’ha dut a terme al Centre Cívic Vicenç Bou i està liderada per una advocada que assessora hi ha portat els 71 informes de les persones ateses, amb un total de 99 visites, les quals varen ser 39 homes i 32 dones, majoritàriament d’origen Marroquí, Espanyol i Argentí. Els serveis més comuns d’assessorament han estat: informes d’arrelament, permisos comunitaris, renovacions de permisos i permisos de residència.

La valoració del servei és molt bona, ja que l’atenció a l’immigrant proporciona un suport i acompanyament vital per a la persona nouvinguda, com la que presenta una situació de risc o diverses situacions, en moments d’incertesa i de regularització de la seva situació. Però no s’ha de deixar de banda que el 2015 encara s’està patint la crisi econòmica i les situacions que pateix aquest col·lectiu són difícils, ja que hi ha una llarga espera a l’hora d’aconseguir autoritzacions i permisos, i arribar a accedir a un estatus de regularitat. La cronificació de determinats usuaris que no disposen de documentació, per tant ha desencadenat les nul·les possibilitats de trobar feina i en conseqüència la dificultat de complir les exigències legals, alhora tenen un baix nivell de formació i baixa autoestima. Això causa un doble vessant, la percepció negativa de la immigració de la societat i a més el perjudici que la crisi ha desencadenat en aquest col·lectiu.

El club de la Feina és un servei en el qual les persones que cerquen feina, troben recursos materials d’autoconsulta (ordinadors, premsa, anuncis...) i suport tècnic que els permet millorar les seves competències i el seu grau d’autonomia en aquest procés. Un cop realitzada l’orientació grupal inicial, es podrà rebre assessorament individual a través de l’Àrea de Promoció Econòmica, Empresa i Ocupació entres i rebre formació ocupacional que es programa al llarg de tot l’any.

El 2015 es varen registrar 120 persones al servei i es varen realitzar 650 visites al club de la feina per informar-se de qualsevol tema laboral al municipi o voltants. Els que van sol·licitar el servei són persones nascudes a Catalunya o a l’Estat Espanyol, que varen ser el 53% de les visites i la resta, el 47%  són persones immigrants que provenien del Marroc i de sud-Amèrica. El 64% dels participants tenien estudis secundaris obligatoris i el 29% tenien una titulació inferior als estudis mínims obligatoris, i l’11% tenia estudis Universitaris.

L’atenció directe i la tutoria individualitzada, és la metodologia que s’utilitza al servei i és aquí on es fa la primera entrevista per tal d’elaborar un perfil concret, i així poder fer una recerca de feina real i més acurada, aquesta consisteix a trobar un objectiu professional, definir les eines i els canals de recerca, estructurar estratègies i línies per a la motivació i finalment complementar amb accions formatives.

En el club de la feina es disposa d’una borsa de treball on qualsevol persona pot accedir a la consulta de feina al territori i a més les empreses es poden anunciar en aquesta. En el 2015 s’han gestionat al servei 70 ofertes de feina, que són 177 llocs de treball. S’han fet formacions específiques com són:
- El grup  de desenvolupament de l’ocupabilitat per receptors del RMI.
- Curs bàsic de manteniment d’instal·lacions d’aigua, llum, gas i zones verdes. 
- Curs d’introducció a la pintura professional.
- Curs de pizzer.

El club de la feina ofereix un servei molt ampli alhora de la recerca de feina, donant una atenció integral que dóna l’oportunitat al ciutadà a poder fer un estudi complert de tot allò que l’envolta per poder arribar a l’objectiu final, trobar feina, i que es veurà complementat en el projecte de l’any vinent de la mà de l’Àrea de Promoció Econòmica, Empresa i Ocupació a través d’assessorament a l’emprenedoria, el servei actiu de prospecció amb les empreses locals i la nova borsa de gestió de la oferta i la demanda.


diumenge, 11 de setembre del 2016

Manifest Diada Nacional de Catalunya

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya és una oportunitat de refle­xió sobre el present i el futur del país, des d’una fer­ma voluntat d’unitat civil del nostre poble, forjada en la convivència, el respecte i la reivindicació.

Afrontem enguany la Diada des dels neguits encara causats per la crisi econòmica, l’atzucac en què es troba l’en­caix de Catalunya a la resta d’Espanya i les incerteses creades per la situació europea i internacional.

Per això és important aprofitar la Diada per reflexio­nar, per cridar a un debat col·lectiu, respectuós i serè sobre quines són les millors opcions per construir un país millor i una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa, solidària i avançada.

Cal crear entre tots les condicions instituci­onals, polítiques, econòmiques, socials i culturals per assegurar el progrés del país i de tots els ciutadans, probablement és un camí difícil, però hem viscut circumstàncies pitjors en les quals la determinació de molts ciutadans han permès reeixir.

Nosaltres els Socialistes Catalans som  federalistes perquè creiem en la col·laboració entre els pobles, sols l’èxit del procés de construcció europeu, en el que una nova Espanya democràtica i reconciliada amb el seu caràcter plurinacional tingui un paper actiu, seran garantia completa de les nostres llibertats nacionals i civils.

Són moltes les coses que ens uneixen als catalans i les catalanes i convé fer-ne bandera precisament amb motiu de la celebració de la nostra Diada Naci­onal. Només des de la recerca per­manent d’amplis consensos i majories podrem fer avançar el conjunt de la nostra societat i assolirem la necessària millora del nostre autogovern, del nostre finançament i d’un nou pacte amb la resta de pobles d’Espanya capaç de garantir convivència, respecte, diàleg i entesa.

Veïns de Castell d’Aro, de Platja d’Aro i de s’Agaró, celebrem la nostra festa nacional entorn a la senyera i el nostre himne. Reflexionem sobre els camins que tenim davant. Afirmem, avui més que mai, el nostre patriotisme en la fermesa de les nostres conviccions i  en l’amplitud d’un sentiment compartit per tots els catalans que és necessari preservar.

Visca Catalunya!


dijous, 1 de setembre del 2016

Els costos de la nostra Llar d’Infants Municipal.

La Llar d’Infants Municipal ofereix per al curs 2016-2017 un total de 129 places públiques, 29 a Castell d’Aro i 100 a Platja d’Aro, adreçades a  infants amb edat mínima de nou mesos per accedir a la llar de Platja d’Aro, i de dotze mesos per fer-ho a la llar de Castell d’Aro. Dóna servei tot l’any (amb excepció de la primera quinzena de setembre, i la darrera setmana de juny), de dilluns a divendres; tant de setembre a juny, amb l’opció de menjador, com a l’estiu amb un casal de juliol i agost, que també manté l’oferta de menjador.
Actualment les quotes fins a desembre de 2016, que són subvencionables o amb possibilitat de beca per part d’infància i benestar social, són de 125€ al mes per empadronats i 237€ al mes per no empadronats, i amb una quota de servei de menjador de 154€ al mes, i l’eventual d’un dia de 8,20€ per empadronats i de 9,20€ per a no empadronats. Unes quotes que no arriben a cobrir la totalitat del cost del servei, que ve complementat per una subvenció de la Diputació de Girona i l’aportació municipal. En aquest sentit la voluntat d’aquest escrit és la d’explicar els costos i balanç econòmic de la nostra Llar d’Infants Municipal, que es resumeix tal i com podem trobar a continuació.
Les despeses de la nostra Llar d’Infants es concentren en cinc àmbits: el personal, el material fungible, la neteja, subministraments i el càtering per el menjador. Unes despeses que en els darrers dos anys han quedat estabilitzades al voltant d’aquestes xifres:
Despeses de personal (20 persones entre educadores i personal administratiu): 475.000 €
Càtering menjador (amb una mitjana d’entre 20 i 30 nens que en fan ús): 13.000€
Neteja Llar d’Infants: 17.000 €
Material Fungible (bàsicament material didàctic): 16.000 €
Subministraments (llum i gas): 13.000 €

COSTOS TOTALS: 534.000 € (no inclou manteniment fet per personal de l’Ajuntament)
Per l’altre costat, els ingressos relacionats amb el servei de Llar d’Infants Municipal es concentren en tres àmbits: l’aportació directa de les famílies, l’aportació municipal, i la subvenció de la Diputació de Girona. Uns ingressos que en els darrers dos anys han quedat estabilitzats al voltant d’aquestes xifres:
Aportació directa de les famílies a través de les quotes: 135.000 €
Subvenció de la Diputació de Girona: 88.000 € (anteriorment arribaven via Generalitat i havien arribat a aportar uns 140.000€)

INGRESSOS TOTALS: 223.000 €

Aportació municipal: 311.000€

Com es pot veure amb el balanç resultant, la nostra Llar d’Infants Municipal és un servei deficitari en tant que no és sostenible per ell mateix, però que per la prioritat que es dona i que s’ha donat sempre a l’àmbit educatiu d’excel·lència del nostre municipi és un servei que es veu complementat per una aportació municipal important, que prové dels impostos de tots els veïns. Una forma de garantir una educació de proximitat, de qualitat, i pública per a tots els nens de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.