“...No voldria acabar la meva intervenció
sense tenir unes paraules de profund respecte i agraïment cap a la persona que
fins avui presidia la Comarca, la persona i l’amic que a molts de nosaltres ens
ha transmès aquesta passió pel Baix Empordà, el President Sr. Ricard Herrero,
home de fermes conviccions, treballador incansable, la persona que ha repensat
aquesta estructura organitzativa, l’ha modernitzat i consolidat. Al llarg
d’aquests anys ha entès a la perfecció com sorgien noves necessitats fruït dels canvis i les
transformacions socials. Ha detectat noves oportunitats de treball al
territori. S’ha enfrontat amb aquelles altres institucions que qüestionaven els
Consells Comarcals o que pretenien usurpar els serveis que des d’aquí es
presten als ajuntaments. Ho ha fet amb convicció i vehemència i ens ha ensenyat
a molts el que vol dir en política la paraula integritat”.
D’aquesta manera finalitzava el meu discurs
de la constitució del Consell Comarcal pel que fa a la legislatura 2011-2015.
Era el 6 de juliol del 2011 i en Ricard Herrero estava present a aquest acte,
assegut entre el públic assistent. Ell i jo, havíem perdut les eleccions
municipals als nostres respectius pobles. Ell deixava també la presidència del
Consell després de dedicar-s’hi durant 10 anys amb il·lusió i gran intensitat.
Jo em quedava com a portaveu del grup comarcal socialista i em tocava
acomiadar-lo. Mai hagués pensat que em tocaria fer-ho per sempre...i tant
aviat.
En Ricard Herrero era un polític valent,
honest, íntegre fins a l’extrem, dialogant, i creador de projectes. En Ricard
Herrero no era un gestor, no supervisava l’horitzó petit i esquifit del dia a
dia sinó que es va entregar en cos i ànima amb les eines que tenia a les seves
mans en transformar el seu poble Santa Cristina d Aro i també la comarca del
Baix Empordà. Detectava les necessitats i dissenyava les solucions. I mai es
conformava. Era també l’ essència de la radicalitat democràtica, va estendre la
mà a la ciutadania per a implantar models de governança participativa tant a
nivell local com comarcal. I era d’esquerres: les desigualtats socials i la
injustícia li produïen un enorme rebuig.
En Ricard era també bon amic dels seus amics.
Una persona coherent, compromesa, digna i honesta. Un exemple per a molts de
nosaltres. I el trobarem a faltar molt, però la seva trajectòria i la seva
lluita és el nostre camí. I el seguirem. Fins sempre company!
Dolors Padilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per participar en el nostre blog.