La participació a Castell-Platja d'Aro i S'Agaró

Des del Grup Municipal del PSC estem d’acord en que la democràcia representativa actual evoluciona cap a una democràcia més participativa, que no significa assembleària, ja que les decisions les hem de continuar prenent els responsables polítics a govern, però que si promou un sistema que atorga als ciutadans una major, més activa i més directa capacitat d’intervenció i influència en la presa de decisions de caràcter públic; a aquesta evolució alguns li han donat el nom de democràcia consensuada, democràcia semidirecta, o democràcia deliberativa, el cas és que l’objectiu principal és el d’afavorir la participació dels veïns en la presa de decisions mitjançant el diàleg continuat utilitzant mecanismes com poden ser les  consultes, taules de treball, meses sectorials, projectes participats, o valoracions continuades de les diferents accions de govern.

L’objectiu d’una democràcia més participativa és el de crear una societat integrada per ciutadans actius, informats, organitzats i preparats per assumir un paper dinàmic en la presa de decisions públiques és a dir, d’allò del que és de tots. Una societat on la escola eduqui en ciutadania i participació, que persegueixi que el ciutadà s’involucri de les decisions que l’afecten proposant iniciatives, promovent debat, pronunciant-se, vigilant o verificant la seva implementació; i que busqui promoure els valors de la tolerància i la col·laboració per sobre de prejudicis i individualismes.

Hi ha teòrics com Paul Virilio que ens diuen que la democràcia és solidària, no pas solitària, i que la participació funciona d'una manera òptima quan s'articula en una comunitat ben cohesionada, és a dir, quan s'articula sobre la confiança mútua, i es que un teixit social dens és el millor medi perquè germini la democràcia participativa. Al mateix temps, la necessitat de la sociabilitat ens remet al problema de la dimensió, sens dubte hi ha una dimensió apropiada per exercir la participació i aquesta no sobrepassa els pocs milers de persones. El nostre municipi doncs, és un espai idoni per a la seva implementació. Finalment, les persones hem de desenvolupar actituds favorables a la participació: l'esperit actiu i crític, saber escoltar, negociar, parlar, mediar, decidir, la voluntat de cooperar en lloc de competir (cal abandonar aquesta mentalitat de batalla que sovint impregna les relacions entre els assistents a les reunions, com si estiguéssim jugant a guanyar o perdre). En definitiva, participar és una habilitat a aprendre. Per desgràcia, a dia d’avui la participació s'ensenya poc des del sistema educatiu, menys des de la majoria de les llars, i gens des dels mitjans de comunicació de massa.

Els regidors del PSC formem part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro des de l’any 2015, des de llavors – i amb la creació de l’àrea de participació ciutadana – hem anat construint (amb  la resta de l’equip de govern) espais de deliberació conjunta amb els veïns de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, que penso poden servir d’exemple com a una enumeració de formes i mecanismes que hem posat en funcionament en els darrers anys per prendre decisions de la mà de la ciutadania. He intentat fer un recull segons la forma de participació que penso que és idoni donat el marc del col·loqui:

Participació directa en la presa de decisions: Centre Cívic Castell d’Aro, Pla Director d’Equipaments, Pressupostos participatius (inversions), Consell Local Desenvolupament Econòmic, Taules de Treball Sectorial (passeig marítim, galeries comercials), Comissió de la Gent Gran o Comissió de la Convivència, entre d'altres.

Participació en la execució de decisions: les Festa Major Castell d’Aro, Festa Major de S’Agaró, Festa del Barri de la Dalmau, entre d'altres.

Foment de la cultura participativa: projecte Ciutat Educadora, entre d'altres.

Els resultats inicials són clars, els principals efectes positius en aquests diferents processos participatius són

Primer: l’aprofitament de les experiències i les capacitats de tots, els veïns estan molt més aprop que l’administració de les problemàtiques que afecten al dia a dia, i també són grans aportadors moltes vegades de les millors solucions.

Segon: els processos participats promouen legitimació en el desenvolupament i/o execució de mesures, serveis o inversions.

Tercer: fa desenvolupar noves capacitats, com són les del treball col·laboratiu, la empatia amb la situació d’altres veïns, i la presa de consciència del que és de tots.

Quart: millora de la qualitat de vida. I es que hi ha estudis de diverses universitats que diuen que les persones que participen en la presa de decisions són més felices que aquells que es limiten a acceptar o a aplicar decisions d’uns altres.

Tenim clar que com deia algú els experiments s’han de fer amb gasosa, no amb xampany, que surt car; i és per això que la feina d’apropar-nos cap a un model de democràcia participativa no és pot fer de pressa ni sense fer una avaluació constant dels processos que s’han anat realitzant. És indispensable calibrar amb molta cura els mecanismes de participació per què a la pràctica no provoquin un cansament improductiu, i cal deixar clar que els temes administratius i de gestió han de recaure en tècnics especialitzats en desenvolupar aquestes funcions. A més, hem de garantir als veïns que es continuen  tenint a l’abast els canals originals de comunicació amb l’Ajuntament com són la Oficina d’Atenció Ciutadana, el Plenari de l’Ajuntament, o la possibilitat de reunir-se amb regidors o tècnics de les diferents Àrees, i que per tant, tal i com afirmava a l’inici de la meva intervenció el model cap al qual crec que caminem plegats es cap a una democràcia representativa que haurà d’entrar en mecàniques d’una democràcia participativa.

Gràcies.