dissabte, 8 de març del 2014

Ricard Herrero i Suñer. Alcalde de Santa Cristina i President del Consell Comarcal del Baix Empordà.



“...No voldria acabar la meva intervenció sense tenir unes paraules de profund respecte i agraïment cap a la persona que fins avui presidia la Comarca, la persona i l’amic que a molts de nosaltres ens ha transmès aquesta passió pel Baix Empordà, el President Sr. Ricard Herrero, home de fermes conviccions, treballador incansable, la persona que ha repensat aquesta estructura organitzativa, l’ha modernitzat i consolidat. Al llarg d’aquests anys ha entès a la perfecció com sorgien noves necessitats fruït dels canvis i les transformacions socials. Ha detectat noves oportunitats de treball al territori. S’ha enfrontat amb aquelles altres institucions que qüestionaven els Consells Comarcals o que pretenien usurpar els serveis que des d’aquí es presten als ajuntaments. Ho ha fet amb convicció i vehemència i ens ha ensenyat a molts el que vol dir en política la paraula integritat”. 

D’aquesta manera finalitzava el meu discurs de la constitució del Consell Comarcal pel que fa a la legislatura 2011-2015. Era el 6 de juliol del 2011 i en Ricard Herrero estava present a aquest acte, assegut entre el públic assistent. Ell i jo, havíem perdut les eleccions municipals als nostres respectius pobles. Ell deixava també la presidència del Consell després de dedicar-s’hi durant 10 anys amb il·lusió i gran intensitat. Jo em quedava com a portaveu del grup comarcal socialista i em tocava acomiadar-lo. Mai hagués pensat que em tocaria fer-ho per sempre...i tant aviat.

En Ricard Herrero era un polític valent, honest, íntegre fins a l’extrem, dialogant, i creador de projectes. En Ricard Herrero no era un gestor, no supervisava l’horitzó petit i esquifit del dia a dia sinó que es va entregar en cos i ànima amb les eines que tenia a les seves mans en transformar el seu poble Santa Cristina d Aro i també la comarca del Baix Empordà. Detectava les necessitats i dissenyava les solucions. I mai es conformava. Era també l’ essència de la radicalitat democràtica, va estendre la mà a la ciutadania per a implantar models de governança participativa tant a nivell local com comarcal. I era d’esquerres: les desigualtats socials i la injustícia li produïen un enorme rebuig.

En Ricard era també bon amic dels seus amics. Una persona coherent, compromesa, digna i honesta. Un exemple per a molts de nosaltres. I el trobarem a faltar molt, però la seva trajectòria i la seva lluita és el nostre camí. I el seguirem. Fins sempre company!

Dolors Padilla.


dijous, 6 de març del 2014

Martí Duran, a les llistes Europees del PSC.



El company Martí Duran, regidor de l’Ajuntament de Castell – Platja d’Aro i S’Agaró pel grup municipal del PSC, forma part de la llista encapçalada per Javi López de la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya per a les eleccions Europees del proper 25 de maig; als que acompanyen Esther Niubó, Alejandro Colldefors, Diana Salvadó, Eduard Rivas, Rosa Orriols, Alícia Rodríguez i Francesc Caballero.

La candidatura combina renovació, talent, joventut, il·lusió i europeisme; i es prepara per una campanya on decidirem l’Europa que volem els propers anys, si continuem amb aquesta Europa mancada de confiança de la ciutadania, d’austeritat, de sacrifici i dèficit democràtic, o recuperem una Europa de justícia, solidaritat, progrés i democràcia i legitimitat reforçades.

dimecres, 12 de febrer del 2014

Pressupostos 2014, no ens els mereixem.



Sembla que CiU i PP han convertit en pràctica habitual el fet de treballar amb pressupostos  desequilibrats. Si l’any 2012 l’equip de govern va tancar un pressupost a on s’ingressaven 760.000 € més del que era necessari per cobrir despeses ordinàries, ara per aquest any 2014 ingressem 2,5 milions d’€ de més; una escanyada injusta que mitjançant una asfixiant pressió fiscal permet que l’equip de govern obtingui un superàvit a final d’exercici de 5 milions d’euros. 

Al PSC de Castell - Platja d’Aro i s’Agaró pensem que no és just ni ètic utilitzar als ciutadans com a entitats bancàries per finançar les inversions polítiques dels nostres governants. No trobem necessaris els 110.000 € d’adequació de rotondes o els 300.000 € per reformar l’ajuntament, ni justos els 390.000 € per al passeig de ronda, una partida aquesta darrera que és competència de l’Estat i que els ciutadans estem pagant per duplicat. Ens és preocupant també la manca d’una partida important per promoció econòmica, reduïda per CIU i PP de 20.000 € (2013) a 10.000 € (2014), i de la qual només sembla que en sortirà una despesa en senyals de trànsit. No cal dir que en un municipi com el nostre hi ha molta feina per fer per no perdre competitivitat, plans d’ocupació per a persones aturades o motivar l’emprenedoria a través de l’autoempresa o d’un viver empresarial, però està clar que la prioritat d’aquest govern no és aquesta. 

Volem insistir també en què cal activar una gestió transparent i participativa, amb la que tots els regidors ens varem comprometre en una moció presentada pel grup del PSC i aprovada per unanimitat. Les mocions després de ser aprovades cal aplicar-les, però es clar, la transparència incomoda; i la possibilitat de que els ciutadans intervinguin en democràcia directa a través d’espais com els pressupostos participatius pot provocar que el ciutadà conegui de primera mà quin és el tipus de govern que tenen: un govern sense estratègies per millorar les condicions de vida dels nostres veïns, un govern que posa pedaços i viu del clientelisme, un govern que no ens mereixem.


divendres, 10 de gener del 2014

Ordenances fiscals 2014, una decepció malauradament previsible.



Tots som coneixedors de la situació actual del nostre país, derivada per aquesta brutal crisi econòmica i agreujada per polítiques del Partit Popular que en major mesura recauen sobre els més febles i les seves necessitats.  Aquells que han perdut la seva feina,  aquells que tot i tenir la sort de tenir-ne també hem vist com treballem molt més per menys retribució, amb pujades continuades d’impostos, amb noves taxes d’accés a la justícia, i amb noves retallades des de la Generalitat  en drets bàsics com educació i sanitat; tot plegat un panorama desolador i indignant.

Desde del grup municipal del PSC no tenim cap dubte, és la política municipal com a administració més propera al ciutadà d’es d’on es te el deure i la obligació d’estendre la mà a aquestes persones i a treballar amb tots els recursos per alleugerir aquesta pressió fiscal i social.

A Castell Platja d’Aro i S’Agaró però, ens trobem debatent unes Ordenances Fiscals 2014 que es congelen i són pràcticament idèntiques a les de 2013, que donaran com a resultat un pressupost inicial desequilibrat amb un superàvit de 2 milions d’euros, el que vol dir que es recaptaran via impostos 2 milions d’euros de més del que és necessari per garantir tots els serveis als ciutadans. Una pràctica que l’equip de govern de CiU i PP porta a terme  des de que va començar la legislatura, i que únicament practica el nostre ajuntament.  

La realitat és que els ciutadans de Castell - Platja d’Aro estem fent de banc a aquest equip de govern, ja que al ser dels ajuntaments amb més endeutament, no poden accedir al crèdit. Un endeutament al que d’altra banda ens han portat ells mateixos, després d’anys de govern del Sr. Giraut en el nostre ajuntament.

Desde el PSC de Castell Platja d’Aro i S’Agaró pensem que no es temps de demanar més, que no és temps de gestionar de manera fàcil amb superàvits generats a costa del patiments dels ciutadans. És temps de racionalitzar impostos, presentant unes ordenances a partir de les quals es derivi un pressupost equilibrat; és temps d’enginy, de fer més amb menys, d’utilitzar el cap i de pensar en tothom.

Creiem amb tota fermesa que existeix la possibilitat real d’alleugerir les conseqüències d’aquesta  crisi  dins del nostre municipi, mitjançant polítiques socials en totes les àrees: econòmiques, urbanístiques, formatives, culturals o de serveis. No hi ha excuses que justifiquin no fer-ho, és per això que considerem que CiU i PP mostren amb aquestes ordenances la seva insensibilitat, prioritzant per sobre de l’interès general els seus propis projectes i interessos polítics; una decepció malauradament previsible.